Riquesa arqueològica

Des de l’antiguitat, han passat per Redován diferents civilitzacions mediterrànies: ibers, fenicis, grecs, romans i àrabs, tal com manifesten els jaciments arqueològics trobats en el seu terme. Se sap que direrentes cultures de l’antiguitat van habitar en la seva muntanya. Els indicis de poblament més antics són el Bancalico dels Moros, el Racó i el Pujol tots pertanyents a l’Edat del Bronce.Por el que es podria considerar un dels pobles més antics de la comarca, i important via de pas del sud-est peninsular durant segles.

Si bé el topònim d’origen àrab l’etimologia més versemblant és la que fa referència a un militar musulmà de nom Reduan o Ridwan.

En el seu terme, s’han realitzat nombroses excavacions arqueològiques en les que durant l’última desena del segle XIX, es va trobar un jaciment ibèric, que va atribuir ceràmiques d’importació grecollatina i figures en color vermell i de vernís negre, ceràmica ibèrica i una sèrie d’escultures ibèriques que van ser dipositades al Museu del Louvre de París. Entre aquestes peces destaca l’Aixeta de Redovà, exponent de l’escultura ibèrica. L’obra representa un “aixeta” o animal fantàstic, amb ulls sortits, gargamelles obertes en forma de bec, grans celles unides, simulant una palmeta protohelénica, xipriota o fenícia, i en la cèrvix, cresta denticulada, flanquejada per sengles banyes caprins. Aquesta peça, juntament amb un cap humà va retornar a Espanya el 1941, passant al madrileny Museu Arqueològic Nacional. Al Louvre de París encara es conserven un fragment de cap vacuna i un dors de dona nua.

Pin It on Pinterest

Share This